Una forta afecció arrelada a la història del ciclisme català.

La terra planera, agrícola de Sant Joan Despí, regada per les aigües del riu Llobregat, va fer dels conreus la principal i pràcticament única font de vida a principis del segle XX; també va afavorir l’ús de la bicicleta. Diuen que van ésser els estiuejants qui les van portar.
Cert és que des de principi de 1.900 la bicicleta va ésser un mitjà pràctic per desplaçar-se pels camps de conreu i un objecte lúdic per als joves que vivien o estiuejaven a Sant Joan Despí.

La primera notícia que tenim d’una cursa ciclista a Sant Joan data de 1916 amb motiu de la Festa Major d’aquesta població que en aquells anys tenia només 1600 habitants.

No són d’estranyar aquests desigs de competitivitat quan només havien passat cinc anys de la primera Volta Ciclista a Catalunya.

El 1929, any de l’Exposició Universal de Barcelona, una altra cursa torna a celebrar-se durant els dies de Festa Major, aquest cop per les carreteres del voltant i a ambdós marges del riu Llobregat. Joan Codorniu, Magí Carbonell i Gabriel Bosch, tristament desaparegut uns anys més tard en un accident de carretera, eren els aficionats d’aleshores.

Les competicions esportives van continuar als anys quaranta, però va ésser el 1.949 quan un grup de joves, encoratjats per en Jaume Mestres, Francesc Codorniu, Salvador Pascual, Bonaventura Bosch i d’altres veïns destacats, van donar forma i projecció a la cursa de Festa Major, que s’ha anat celebrant fins avui dia.